Si preguntes a algú de fora per Bicorp, et dirà que és un poble d'interior tranquil. Però si li preguntes a un veí del poble, et dirà la veritat:
I no ho diuen per la població, no, sinó per l'extensió del seu terme! Amb quilòmetres i quilòmetres de serra, paratges naturals, rius i barrancs, a Bicorp la grandària es mesura en horitzons, no en habitants. Ací hi ha espai de sobra per a perdre's i gaudir de la natura en estat pur.
🗣️ Del «xe» valencià al «o'do» aragonès: Ací també es diu «pijo!»
A més de la seua geografia, si alguna cosa defineix als bicorins és la seua manera de parlar. Estant en un punt de trobada cultural entre València i Aragó, la parla local té una personalitat inconfusible.
Mentre que els valencians tenen el seu famós «xe!» i els aragonesos el seu «o'do!», Bicorp agafa també la paraula reina per a expressar-ho tot és el «pijo!».
el "pijo" és la muleta i l'expressió per excel·lència de la Regió de Múrcia (i de tot el sud-est ibèric).
Precisament ací està la clau d'aquesta connexió tan curiosa a la Canal de Navarrés:
L'origen històric i geogràfic: Bicorp i els pobles castellanoparlants de la comarca (pobles churros) tenen una influència lingüística directa de les repoblacions d'origen aragonès, castellà i del sud-est. Per això, el vocabulari de Bicorp comparteix molts trets, falques i modismes amb el dialecte murcià.
La diferència de context: Mentre que en castellà general "pijo" fa referència a algú pètul de classe alta, a Múrcia i a Bicorp s'utilitza exactament igual: com una interjecció multifuncional per a expressar sorpresa, emprenyament, èmfasi o simplement per a omplir la frase («¡no, pijo!», «¡qué pijo dices!», «¡mira este, pijo!»).
Per això els pobles valencianoparlants del voltant, en sentir-los utilitzar aquesta falca a cada moment, els van xafar aquest malnom o dita popular, fent la comparació humorística entre el «xe» valencià, el «odo» aragonès i el «pijo» de Bicorp i Múrcia.
És un altre exemple perfecte de com Bicorp és un autèntic pont cultural i lingüístic entre la Comunitat Valenciana, Aragó i la zona murciana.
I d'ací ve la típica broma i dita popular que tant es diu per la comarca:
«A Bicorp se'ls en diu 'pijos', no per diners ni per classe, sinó perquè no hi ha frase on no el fiquen!»
Això sí: que ningú es confonga. El «pijo» bicorí no té res a veure amb anar de mudeta o tindre molts diners. És una muleta lingüística que s'utilitza per a emfasitzar, protestar, sorprendre's o simplement donar-li ritme a la conversa («¡mira este, pijo!», «¡no, pijo!»).
🤠 Com és, doncs, la gent de Bicorp?
Si ajuntem la immensitat del seu terme amb la seua falca preferida, la deducció és molt clara:
Generosos i d'espai obert: Acostumats a un entorn natural gegantí, la gent és acollidora i orgullosa del seu territori.
Directes i sense rodejos: Diuen les coses com les pensen, sense pèls a la llengua i amb una franquesa que s'agraeix.
Amb un bon sentit de l'humor: La sorna i la guidilla estan presents en el dia a dia, sabent riure's d'ells mateixos i de les dites sobre el poble.
En definitiva: un poble gran de terme, de cor i de caràcter!
💬 Has sentit mai el «pijo» en directe passejant pel poble?
Quin és el «pijo» més divertit que has escoltat a Bicorp? Deixa'ns el teu comentari i digues-nos si estàs d'acord amb aquesta radiografia del poble! 👇💚
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada